LA MÚSICA COM A EINA TERAPÈUTICA
A partir de la idea d'una noia afectada d'afàsia hem fet una coral on estem fent servir la música com a eina rehabilitadora. Hem anat aplicant un seguit de recursos i tècniques que han mostrat ser molt efectives.
La música és una pràctica creativa, tant per els qui la fan com pels qui l'escolten, i com totes les activitats artístiques, té propietats terapèutiques.
La música pot fer d'eina terapèutica en processos on les capacitats lingüístiques o de memòria estan malmeses, contribuint a la millora dels processos deteriorats.
No cal “saber música” per fer un treball a través de la música, només cal saber que cantant, escoltant, mirant, callant, somrient, picant de mans, memoritzant, retenint... es poden treballar moltes de les capacitats malmeses.
La música ens hi porta; i aquí ens referim de manera específica a la pràctica de les cançons:
-
Les cançons amb història afavoreixen la memòria dels fets seqüencials.
-
Les cançons repetitives afavoreixen la memòria de retenció.
-
Les cançons sobre categories afavoreixen l'accés a les paraules i al vocabulari.
-
Les cançons amb tornada repetitiva afavoreixen la relació i la comunicació gestual: un cop tothom la sap, tot cantant plegats ens mirem a les cares i ens somriem els uns als altres.
-
Les cançons on diem els nostres noms faciliten la memòria de com ens diem cadascú de nosaltres.
-
Les cançons ràpides afavoreixen l'articulació de les paraules.
-
Les cançons amb torns de resposta afavoreixen els diàlegs entre els participants.
-
Les cançons llargues, quan disposem de la lletra escrita, afavoreixen la lectura.
Altres activitats amb les cançons:
-
Moviments manuals: gesticular amb les mans i braços alhora que es diuen les vocals. Sempre són els mateixos moviments els que determinen cada articulació i això no pot variar d'una sessió a l'altra. Aquesta activitat d'estirament afavoreix el moviment del cos. Després es demana als participants que combinin les vocals amb consonants que trien ells mateixos: les han d'escoltar i retenir, perquè no es poden repetir.
-
Treball de ritmes. Amb les mans dels participants sobre la taula, la dinamitzadora fa un ritme amb una de les mans. Primer ha de fer tothom igual i caldrà mantenir-lo moltes vegades. Després se'n fa un per cadascú i es demana als altres que hi participin mentalment i que comparin amb el que ells haurien fet. També un dels membres de la colla es pot inventar un ritme de manera que la persona del seu costat el pugui reproduir.
-
Creació d'un personatge. Imaginar com serien els protagonistes de les cançons per caracteritzar-los i així potenciar la capacitat descriptiva, que és una manera de generar llenguatge espontani.
-
El treball de rimes i cadències afavoreix la capacitat de discriminació auditiva. Valorar si una paraula sona com una altre, o té el mateix nombre de síl·labes, o la tònica ocupa el mateix lloc de la paraula...
-
Treball de memòria: aquesta capacitat es pot treballar en moltes activitats. Cal retenir la consigna ja dita per no tornar-la a repetir: la paraula, la consonant, el color, l'activitat, el ritme, la categoria.. que ha dit un altre per no dir el mateix. Aquí es potencia la capacitat de retenció i de memòria.
-
Monotonia. Un altre treball per la gent que sempre parla i canta fent servir el mateix to: aquí es fan glissandos acompanyant de gestos amb les mans. Els glissandos són els portaments de les veus: no és anar d'un to a un altre com en una escala; és més aviat un moviment de lliscar com un tobogan.
-
Capacitat inhibitòria. Es comenta als participants que quan es fa alguna activitat adreçada a una persona en particular, respecti aquest torn, que pensi el que ell hauria fet i que reflexioni la resposta però que no la digui, i quan l'altre respongui, que la compari amb la que ell hauria fet. Això per a molts és una tasca força difícil ja costa molt retenir la resposta quan ja la saps. Aquí es pretén fer servir el poder inhibitori que forma part de tot procés mental. El fet de: “saber i no dir” genera respecte, idea, retenció, escolta, memòria, comparació... i un munt de capacitats mentals més.
-
Cançons amb presència d'un so determinat, embarbussaments. Descobrir quin és el so que sona moltes vegades, com es fa la producció d'aquest so, localitzar el punt d'articulació i treballar així la propiocepció posant consciència cada cop que s'articuli.Buscar paraules que també el continguin en diverses posicions. Descobrir els trets de cada so. Entendre els embarbussaments i la polisèmia de les paraules.
-
Comprensió. Entendre les històries cantades i els embarbussaments.
Quan cantem tots junts és important que ens escoltem per anat tots alhora: al mateix to, al mateix ritme, a la mateixa velocitat...
Quan es demana a algú que canti sol, també és important generar en els altres la capacitat d'escolta.
És molt important no comparar els cantaires participants; cada un fa un esforç, un treball, una capacitat i això aporta la riquesa al grup. Cadascú arribarà fins allà on pugui i no cal més.
Però sobretot perquè tot això funcioni és convenient explicar què és el que es treballa en cada cas, amb la intenció i les paraules adequades i al mateix temps cal observar i valorar les millores aconseguides.
Observar i descriure sempre en veu alta les emocions, les sensacions i les alegries obtingudes del gaudir de les cançons.
Aquesta colla de cantaires ja funciona: som la Coral Taliqual.
ACTUACIÓ DE LA CORAL TALIQUAL
La Coral Taliqual va cantar el dia 23 de desembre del 2015 a l'Hospital Comarcal de la Garrotxa.
El grup el formem persones amb dificultats neurològiques que ens estan afectant les habilitats comunicatives i del llenguatge.
Tots els cantaires ens havíem rehabilitat en aquest hospital, cantàvem a casa nostra.
El públic estava format per usuaris del Centre de Dia, altres malalts hospitalitzats, familiars, amics, personal dels diversos serveis...
Vàrem cantar 5 cançons i les van presentar els cantaires dient cada peça el què es treballava:
Bon dia (Els Pets), la presentació la va fer la Laura fent saber el que té d'especial aquesta coral.
Pere, peret, pintor, la va presentar la Debi i va explicar que en aquesta peça havìem treballat l'embarbussament de la /p/ i la capactat d'atenció.
Ai mare aneu a missa, la va presentar la Joana dient que li havia ensenyat la seva àvia i que faríem una mica d'escenificació. En Lorenzo feia el paper de pare i muntant el seu cavall va fer molta patxoca.
El Rabadà la va presentar la Carme dient que és una cançó de Nadal i el personatge seria el Josep M.
mentre ell es posava una samarra i una barretina.
I la darrera:
La bella Lola, la va presentar la Imma dient que si ja tenia tothom els mocadors a punt.
Va ser una actuació molt emocionant i entranyable; el públic va expressar el seu agraïment amb un munt d'aplaudiments demostrant que valoraven l'esforç que hi posàvem entre tots.